Corrupció i crisi econòmica: cremant bitllets.

Estem vivint uns dies de crisi econòmica profunda, de desànim i de corrupció política. Enmig de tot això llegeixo una notícia que em crida l´atenció:

"El narcotraficant colombià Pablo Escobar Gaviria, abatut a trets per la policia del seu pais l´any 1993 va cremar (literalment parlant) 2 milions de dòlars en bitllets perque la seva filla no morís de fred metre s´amagaven de la policia a les muntanyes de Medellín".

Val la pega parar-se a reflexionar sobre aquest fet, m´imagino la cara d´Escobar mentre veia com cremaven aquells bitllets. Què li devia passar pel cap mentre obserbava la foguera?. Un home dedicat durant tota la seva vida a acomular riqueses i més riqueses materials sense importar-li passar per damunt de la vida i la salut de molta gent. Em sembla que va arribar el punt en que es va convertir en esclau de tots aquells luxes i això el va fer creure que podia desafiar la política exterior de l´imperi més poderós del mon (els USA). Aquest va ser el principi del seu final. Els diners no van convertir al senyor Pablo Escobar en cap deu.

Valdria la pena que tota la colla de corruptes que aquests dies surten a la llums pública (i els que encara no han surtit, també) aprenguesin aquesta lliçó. Els diners no t´asseguren res, els diners no et converteixen en res i sobretot: en els moments de crisi profunda, de crisi de debò (quan estàs al mig de la muntanya passant fred i cercat per la policia, quan arriba una hiperinflacció dels productes de primera necessitat, etc...) els diners es converteixen en paper i prou. Paper que, com a molt, et donarà escalfor si el cremes, i sino que li preguntin a Pablo Escobar Gaviria.